1. |
L'aprenent de fada
03:18
|
|||
L'APRENENT DE FADA
Volgué mirar, la pluja caure,
amb aquell cor que mai no veu plorar,
s'enfonsarà en vore córrer
un instant d'aigua derramada.
Un bes d'amor, cobria ambdós,
i un amor que desencertat i mal,
ha de durar tant com la sed,
pot ser un interval llarg o breu.
Què és el que dirà?,
el que pensarà?,
mai més ningú la tornà a escoltar.
La seua veu s'apagà
una nit amb la rosada.
I ara al capvespre,
encara es pot veure,
amb un nom tatuat sobre la pell.
Enrere no mira mai,
té perduda la mirada.
Quan aquells ulls, volgueren parlar,
no es va aclarir, mala dialèctica
feu servir sense relació.
La incoherència ofegava.
Tres fulles hi quedaren en peu,
desafiant per damunt la resta,
una espina volgué furtar
la màgia a l'aprenent de fada.
Què és el que dirà...
Uns ulls observen ocultats
entre els arbusts i els arbres.
Un vent suau iniciarà
la dansa de les fulles.
De dins del bosc s'escoltarà
una veu mussitada.
T'endinsaràs, t'atraparà,
és l'aprenent de fada.
Què és el que dirà...
|
||||
2. |
Què portarà la marea
04:10
|
|||
QUÈ PORTARÀ LA MAREA?
Sent la meua raó perdre sense direcció,
l'ànima cremada per la llum del dia.
Pell obscura aroma a sal, llavis de cristall,
cara embolicada amb les flors de paper.
Que després de la pluja eixirà el sol,
que després de la calma ve la tempesta.
Ara he de concentrar-me en seguir respirant,
qui sap demà què portarà la marea?
És la pell la que em separa del món exterior,
i em decore el cor amb il·lusions trencades.
La teua mà tan ambigua m'acompanyarà
per la senda de la solitud apoc apoc.
Que després de la pluja...
I encara que no ho semble
el temps fa molt de mal,
i tracte de comprendre
per què no es pot parar.
Una antiga cançó sona dintre del meu cap,
tan sols em recorda...
Que després de la pluja...
|
||||
3. |
No som res
03:34
|
|||
NO SOM RES
Perquè l'amor se'n va
i la xica que ahir plorara així,
hui no em pot comprendre ja.
Perquè tu ja no estàs,
perquè no tornaràs hui ni demà,
sol entre la immensitat
de la mar en calma.
Què passà que ja no està
aquell somriure al despertar?
Sols puc recordar
tot allò que passà,
hui no som res ja.
Tu mai escoltaves,
les paraules.
I poder pensar
en el temps que passà,
hui no som res ja.
Foren tantes lluites
oblidades.
I la llum que del cel,
els meus ulls tristos no podran mirar,
tan sols veig obscuritat.
Per què jo soc així,
perquè així soc feliç
en sentir-me de la vida un aprenent,
a qui tot estranya.
I és que és molt millor així,
una víctima de mi.
Sols puc recordar...
|
||||
4. |
Sensacions
04:31
|
|||
SENSACIONS
Eixa sensació oblidada,
als meus somnis soc com aigua estancada,
com inert.
Una fulla planejant,
com el vent va bressolant.
La meua cançó oblidada
i l'aroma de la terra mullada,
m'envaeix.
I m'obliga a recordar
que soc tan sols
un ser vulgar.
I després intente dibuixar amb guix un cor.
Uns pocs traços i ja veig el teu nom a l'interior.
La meua cançó oblidada
i el record d'aquella dolça mirada
em portaran,
fins miratges que no són,
més que un somni immortal.
I després...
Sense més, m'escaparé tancant els ulls ben fort.
El temps d'eixe transcórrer, sensacions a l'interior,
sensacions a l'interior.
|
||||
5. |
Nit atziaga
03:25
|
|||
NIT ATZIAGA
Mira el cel, sent com el vent
de matinada t'acarona el cabell.
Corre depresa abans de que el sol isca
oblidar la nit i somriure al dia.
Al despertar brillarà de ple el sol,
a la memòria els records son plens de pols.
Per diners, sentir l'adrenalina,
per viure depresa, cremà la vida,
corre el vent fred de la matinada
escriure amb l'alé a la finestra tancada.
Un text emplenat amb dolor del passat
i un sentiment molt amarg.
Són els records que encara conserve,
després de tants anys no ho puc comprendre.
Sempre en la bretxa i per viure depresa,
una nit atziaga perdé l'entesa.
Apoc apoc, apoc apoc,
la flama es va extingir.
Mira el cel caure damunt teu,
una llum pel túnel del temps.
Ésser d'aigua, lluna de plata,
tot ho envaeix l'obscuritat tancada.
Tristes vides que en caure la nit
tornen cap a casa, monotonia.
Al despertar...
Per diners, sentir ...
Apoc ...
Un any més com en tardors passades,
lentament cauran les fulles males.
Hores mortes malgastant la vida
desfullant a l'aire una margarida.
Al despertar...
Per diners, sentir ...
|
||||
6. |
Tornaré a vore't hui
03:05
|
|||
TORNARÉ A VORE'T HUI
Groc com el sol cada matí,
blau com el cel d'un dia clar
amb un únic desig:
Tornaré a vore't hui!
Després de molts anys separats
de nou la vida,
a la fi ens tornarà a ajuntar
com abans.
I al mirar-te a la cara recordaré
antigues històries passades
que marxaren.
I quan em mires dins els ulls reflectiré
les coses que sense voler ja
se n'anaren.
Verd com un prat que és infinit,
roig com la calor que la terra
desprén a ple estiu:
Tornaré a vore't hui
La veritat vorà la llum,
desitjaré que estigues tu
asseguda enfront del mar
com abans.
I al mirar-te...
I quan em mires...
Però l'amor d'aquelles nits passades junts ja no vindrà,
se n'aniran les hores estimant-nos, ja no tornaran.
I al mirar-te...
I quan em mires...
|
||||
7. |
Altra realitat
03:58
|
|||
ALTRA REALITAT
Sobre un cel ben blau pujar,
des d'allí imaginar
altra realitat.
Són els sons que portaran,
remors que marxaran
cap a uns altres llars.
Soc solament un cor
bategant enrere,
i al que ningú pot comprendre,
buscant la teua cara entre la gent,
no et trobaré.
I et recordaré
com a flor d'un dia,
la més bella més sabia,
les trampes trencaran la partida,
qui guanyarà?
Vaig traçant una espiral,
amb el cos dibuixar
altra realitat.
Planejant a ras del mar,
em sent adormissar,
em deixe abandonar.
Soc solament un cor
bategant enrere,
i al que ningú pot comprendre,
buscant la teua cara entre la gent,
no et trobaré.
I et recordaré
com a flor d'un dia,
la més bella més sabia,
les trampes trencaran la partida,
qui guanyarà?
|
||||
8. |
A l'interior
03:57
|
|||
A L'INTERIOR
Escoltar la teua veu no puc,
soc la imatge del que veu plorar,
més el temps ja no podrà esborrar,
no faria el que vaig fer per tu.
Al ritme del meu cor
guarde a l'interior
la flama d'amor.
Hui deixa'm escapar,
jo vaig poder ser
com un huracà.
Vaig esborrar
petjades al anar,
ara puc entendre
que amb temps no se'n van.
I al decidir esta si que sí,
volguí fer-ho i poder ser
tan gran com tu.
Qui vaig ser hui no puc recordar,
sols soc l'ombra de qui fou ahir,
i encara que em pose enfront l'espill,
no em puc reconéixer reflexat.
Al ritme del meu cor...
Vaig esborrar...
|
||||
9. |
Asfalt mullat
03:50
|
|||
ASFALT MULLAT
T'abandonà una nit fosca d'abril,
mai és un bon temps per a sofrir.
Un mar de dubtes la teua raó.
Agafant-se de la mà els veres eixir,
agafant-se de la mà els veres marxar,
dolent fortuna!
Asfalt mullat què passarà hui?
La mala sort a les rodes veu la fi.
Un crit a l'aire, ningú el podrà sentir.
Ai, tingues compte!
La carretera et convidava a eixir,
tirant de rodes sense altra fi,
que anar tan lluny i ràpid com el vent.
A l'horitzó es veia una cortina gris,
ombres difuses et recordaven l'ahir,
per què se n'ha anat?
Asfalt mullat...
Voles, voles, com una avió,
pot ser l'hostessa estiga a algun racó.
Davall del fre saps prou bé que no està,
per això el xafes.
Despertes estrany a una obscura habitació.
Sis anys de la teua vida esborrats
de la memòria.
Què passà?, qui ho feu?, qui t'enganyà? Per què?
Asfalt mullat...
Voles, voles...
Voltes, voltes, com als cavallets,
penjant el “retro” com un gran cascavell.
El volant gires una vegada més.
És impossible!
|
||||
10. |
||||
LA TEUA SORT SE N'HA ANAT
Baixes la mirada
que no et vaja a delatar,
els somnis d'un dia
qui te'ls ha pogut llevar.
Proves a alçar-te,
tornes a caure,
ja no queda temps de
fer-ho una vegada més.
Agafa la meua ma
i dorm-te junt a mi,
despertàs demà,
encara estaràs ací,
el mateix lloc de sempre
que t'ha vist créixer.
La teua sort se n'ha anat Uo u o u o (x2)
Mans a les butxaques
recolzant-te a la pared,
els dies es fan llargs
però els anys passen corrent.
Mires enrere,
ja no queda res,
les empremtes que deixares
ja no es veuen gens.
Agafa la meua ma...
La teua sort se n'ha anat Uo u o u o (x3)
La teua sort se n'ha anat
|
If you like ATZIAC, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp