We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Can​ç​ons oblidades I

by ATZIAC

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €10 EUR  or more

     

1.
L'APRENENT DE FADA Volgué mirar, la pluja caure, amb aquell cor que mai no veu plorar, s'enfonsarà en vore córrer un instant d'aigua derramada. Un bes d'amor, cobria ambdós, i un amor que desencertat i mal, ha de durar tant com la sed, pot ser un interval llarg o breu. Què és el que dirà?, el que pensarà?, mai més ningú la tornà a escoltar. La seua veu s'apagà una nit amb la rosada. I ara al capvespre, encara es pot veure, amb un nom tatuat sobre la pell. Enrere no mira mai, té perduda la mirada. Quan aquells ulls, volgueren parlar, no es va aclarir, mala dialèctica feu servir sense relació. La incoherència ofegava. Tres fulles hi quedaren en peu, desafiant per damunt la resta, una espina volgué furtar la màgia a l'aprenent de fada. Què és el que dirà... Uns ulls observen ocultats entre els arbusts i els arbres. Un vent suau iniciarà la dansa de les fulles. De dins del bosc s'escoltarà una veu mussitada. T'endinsaràs, t'atraparà, és l'aprenent de fada. Què és el que dirà...
2.
QUÈ PORTARÀ LA MAREA? Sent la meua raó perdre sense direcció, l'ànima cremada per la llum del dia. Pell obscura aroma a sal, llavis de cristall, cara embolicada amb les flors de paper. Que després de la pluja eixirà el sol, que després de la calma ve la tempesta. Ara he de concentrar-me en seguir respirant, qui sap demà què portarà la marea? És la pell la que em separa del món exterior, i em decore el cor amb il·lusions trencades. La teua mà tan ambigua m'acompanyarà per la senda de la solitud apoc apoc. Que després de la pluja... I encara que no ho semble el temps fa molt de mal, i tracte de comprendre per què no es pot parar. Una antiga cançó sona dintre del meu cap, tan sols em recorda... Que després de la pluja...
3.
No som res 03:34
NO SOM RES Perquè l'amor se'n va i la xica que ahir plorara així, hui no em pot comprendre ja. Perquè tu ja no estàs, perquè no tornaràs hui ni demà, sol entre la immensitat de la mar en calma. Què passà que ja no està aquell somriure al despertar? Sols puc recordar tot allò que passà, hui no som res ja. Tu mai escoltaves, les paraules. I poder pensar en el temps que passà, hui no som res ja. Foren tantes lluites oblidades. I la llum que del cel, els meus ulls tristos no podran mirar, tan sols veig obscuritat. Per què jo soc així, perquè així soc feliç en sentir-me de la vida un aprenent, a qui tot estranya. I és que és molt millor així, una víctima de mi. Sols puc recordar...
4.
Sensacions 04:31
SENSACIONS Eixa sensació oblidada, als meus somnis soc com aigua estancada, com inert. Una fulla planejant, com el vent va bressolant. La meua cançó oblidada i l'aroma de la terra mullada, m'envaeix. I m'obliga a recordar que soc tan sols un ser vulgar. I després intente dibuixar amb guix un cor. Uns pocs traços i ja veig el teu nom a l'interior. La meua cançó oblidada i el record d'aquella dolça mirada em portaran, fins miratges que no són, més que un somni immortal. I després... Sense més, m'escaparé tancant els ulls ben fort. El temps d'eixe transcórrer, sensacions a l'interior, sensacions a l'interior.
5.
Nit atziaga 03:25
NIT ATZIAGA Mira el cel, sent com el vent de matinada t'acarona el cabell. Corre depresa abans de que el sol isca oblidar la nit i somriure al dia. Al despertar brillarà de ple el sol, a la memòria els records son plens de pols. Per diners, sentir l'adrenalina, per viure depresa, cremà la vida, corre el vent fred de la matinada escriure amb l'alé a la finestra tancada. Un text emplenat amb dolor del passat i un sentiment molt amarg. Són els records que encara conserve, després de tants anys no ho puc comprendre. Sempre en la bretxa i per viure depresa, una nit atziaga perdé l'entesa. Apoc apoc, apoc apoc, la flama es va extingir. Mira el cel caure damunt teu, una llum pel túnel del temps. Ésser d'aigua, lluna de plata, tot ho envaeix l'obscuritat tancada. Tristes vides que en caure la nit tornen cap a casa, monotonia. Al despertar... Per diners, sentir ... Apoc ... Un any més com en tardors passades, lentament cauran les fulles males. Hores mortes malgastant la vida desfullant a l'aire una margarida. Al despertar... Per diners, sentir ...
6.
TORNARÉ A VORE'T HUI Groc com el sol cada matí, blau com el cel d'un dia clar amb un únic desig: Tornaré a vore't hui! Després de molts anys separats de nou la vida, a la fi ens tornarà a ajuntar com abans. I al mirar-te a la cara recordaré antigues històries passades que marxaren. I quan em mires dins els ulls reflectiré les coses que sense voler ja se n'anaren. Verd com un prat que és infinit, roig com la calor que la terra desprén a ple estiu: Tornaré a vore't hui La veritat vorà la llum, desitjaré que estigues tu asseguda enfront del mar com abans. I al mirar-te... I quan em mires... Però l'amor d'aquelles nits passades junts ja no vindrà, se n'aniran les hores estimant-nos, ja no tornaran. I al mirar-te... I quan em mires...
7.
ALTRA REALITAT Sobre un cel ben blau pujar, des d'allí imaginar altra realitat. Són els sons que portaran, remors que marxaran cap a uns altres llars. Soc solament un cor bategant enrere, i al que ningú pot comprendre, buscant la teua cara entre la gent, no et trobaré. I et recordaré com a flor d'un dia, la més bella més sabia, les trampes trencaran la partida, qui guanyarà? Vaig traçant una espiral, amb el cos dibuixar altra realitat. Planejant a ras del mar, em sent adormissar, em deixe abandonar. Soc solament un cor bategant enrere, i al que ningú pot comprendre, buscant la teua cara entre la gent, no et trobaré. I et recordaré com a flor d'un dia, la més bella més sabia, les trampes trencaran la partida, qui guanyarà?
8.
A l'interior 03:57
A L'INTERIOR Escoltar la teua veu no puc, soc la imatge del que veu plorar, més el temps ja no podrà esborrar, no faria el que vaig fer per tu. Al ritme del meu cor guarde a l'interior la flama d'amor. Hui deixa'm escapar, jo vaig poder ser com un huracà. Vaig esborrar petjades al anar, ara puc entendre que amb temps no se'n van. I al decidir esta si que sí, volguí fer-ho i poder ser tan gran com tu. Qui vaig ser hui no puc recordar, sols soc l'ombra de qui fou ahir, i encara que em pose enfront l'espill, no em puc reconéixer reflexat. Al ritme del meu cor... Vaig esborrar...
9.
ASFALT MULLAT T'abandonà una nit fosca d'abril, mai és un bon temps per a sofrir. Un mar de dubtes la teua raó. Agafant-se de la mà els veres eixir, agafant-se de la mà els veres marxar, dolent fortuna! Asfalt mullat què passarà hui? La mala sort a les rodes veu la fi. Un crit a l'aire, ningú el podrà sentir. Ai, tingues compte! La carretera et convidava a eixir, tirant de rodes sense altra fi, que anar tan lluny i ràpid com el vent. A l'horitzó es veia una cortina gris, ombres difuses et recordaven l'ahir, per què se n'ha anat? Asfalt mullat... Voles, voles, com una avió, pot ser l'hostessa estiga a algun racó. Davall del fre saps prou bé que no està, per això el xafes. Despertes estrany a una obscura habitació. Sis anys de la teua vida esborrats de la memòria. Què passà?, qui ho feu?, qui t'enganyà? Per què? Asfalt mullat... Voles, voles... Voltes, voltes, com als cavallets, penjant el “retro” com un gran cascavell. El volant gires una vegada més. És impossible!
10.
LA TEUA SORT SE N'HA ANAT Baixes la mirada que no et vaja a delatar, els somnis d'un dia qui te'ls ha pogut llevar. Proves a alçar-te, tornes a caure, ja no queda temps de fer-ho una vegada més. Agafa la meua ma i dorm-te junt a mi, despertàs demà, encara estaràs ací, el mateix lloc de sempre que t'ha vist créixer. La teua sort se n'ha anat Uo u o u o (x2) Mans a les butxaques recolzant-te a la pared, els dies es fan llargs però els anys passen corrent. Mires enrere, ja no queda res, les empremtes que deixares ja no es veuen gens. Agafa la meua ma... La teua sort se n'ha anat Uo u o u o (x3) La teua sort se n'ha anat

credits

released March 2, 2015

license

all rights reserved

tags

about

ATZIAC Valencia, Spain

contact / help

Contact ATZIAC

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like ATZIAC, you may also like: